Història

Va ser el novembre de l’any 1947 quan el sardanista Francesc Oliveras Camps, un dels components i fundadors de la colla Florida Blanca ­­–i llavors membre de Junta de l’Agrupació Manresana de Folklore–, portat per il·lusions juvenils, va pensar que la creació d’una colla infantil sardanista, filial de la Florida Blanca, podria ésser la base fonamental per aconseguir una continuïtat en aquell grup sardanista. Així, doncs, començaren les gestions per la recerca de mainada disposada a complir unes obligacions ineludibles si es volia fer realitat aquella il·lusió.

D’aquella colla sardanista, la Florideta, que posteriorment es batejà com Petits Dansaires Manresans, en va sortir el grup folklòric, l’esbart. L’any 1953 l’entitat va formar part de l’obra del Ballet Popular de Barcelona.

Durant els seus primers anys, bona part dels components del grup de sardanista eren els mateixos que els dansaires, però agafà tal volum aquesta família de Dansaires Manresans que va requerir diferents treballs de coordinació i assaig.

Agraïm la col·laboració del que aleshores era director musical, el mestre Damià Rius Vilella, per les seves partitures, així com al coreògraf Salvador Mel·lo per les danses que encara ara seguim lluint.

Durant aquests anys han estat diverses i ben variades les seccions de l’entitat, de les quals en podem destacar l’Acadèmia de Dansa Clàssica (1960), de la que es van fer càrrec de la direcció dues persones procedents del Teatre Liceu de Barcelona, el Grup de Dansa Moderna Gèminis (1985) i l’equip de Futbol Sala (1988), que estava compost majoritàriament pels nois de l’esbart.

L’any 1982, i després de no poques dificultats, es va crear la colla de Trabucaires de Manresa i en el 2003 el Col·lectiu de Jueus de l’Aixada, fent-se càrrec de la part teatral de l’entitat.

Actualment, les seccions que formen el Casal Cultural Dansaires Manresans són l’esbart, amb el cos i l’escola de dansa, els Trabucaires de Manresa i el Grup de Teatre del CCDM.

En aquests més de 70 anys d’història l’entitat ha representat la cultura catalana arreu del territori espanyol i a part d’Europa participant, més significativament, en els festivals internacionals de Suïssa, Sicília, França, Itàlia i Portugal.